SIRTE. Bancs de sorra.

Deserta el fosc

2008-04-25T16:28:00.006+02:00

Deserta el fosc, i que et sigui la pena
com un espai secret de tu mateix
des d'on tot és insòlitament digne.
No l'enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre'n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l'harmonia
que semblava trencada ja per sempre.
Deserta el fosc, surt a la llum i viu.

Miquel Martí i Pol

Dia gris

2008-04-09T15:40:00.001+02:00

Tristesa el nom tristesa vida tristesa el món tristesa antiga tristesa prou tristesa llisa tristesa avui tristesa trista Tristesa lluny tristesa encara tristesa aquí tristesa ampla tristesa a prop tristesa a terra tristesa en molts tristesa nostra Tristesa cant tristesa ànsia tristesa al cel tristesa tanta tristesa oblit tristesa flama tristesa mai tristesa tarda Tristesa endins tristesa fora tristesa al mar tristesa llança tristesa tu tristesa a casa tristesa jo tristesa d'ara.
Raimon(1975)

Avui per a tu

2008-01-18T22:41:00.000+01:00

Un arbre gelat dels paísos nòrdics per acompanyar el teu dolor, i una cançó ....

http://www.youtube.com/watch?v=9nY0gZ-GzMs&feature=related

Actualitzant

2007-12-25T21:52:00.000+01:00

BON SALVEM CAN FÀBREGAS I DE CARALT, LA LLUITA CONTINUA.

http://www.salvemcanfabregas.org

Telefònica, Timofònica, o els lladres dins de casa....

2007-09-23T12:08:00.000+02:00

Consells per a despistats.

1. Prescindiu si podeu de tenir cap mena de tracte o de contracte amb aquesta companyia de lladres que es fa dir Telefònica de España.
2. Tingueu per segur que tot allò que anuncien és una mentida total, un frau absolut.
3. Sempre la factura serà més gran del que vosaltres haureu consumit.
4. El servei que us diran que us donen tampoc no serà mai el que tindreu.
5. Rarament us atendran en català.
6. cada vegada que feu una reclamació és convenient demanar el Nº de la Reclamació.
7. Anoteu ordenadament totes les passes que feu vosaltres i que fan ells, podreu escriure una novel.la a l'estil d'EL Procés de Kafka.
8. Si podeu envieu Burofax amb acús de rebut. És la única eina-fórmula legal de confirmació de la vostra relació apassionada que teniu amb aquesta companyia misteriosa, que ens xucla els diners a tots plegats, tal vampir nocturn ens xucla la nostra sang, tal com E ens xucla tot a C.
9. Ja sabeu per endavant que sempre teniu les de perdre. En això els catalans ja hi he estem entrenats.
10. Tingueu per segur però que algun dia aconseguireu la Independència envers la senyora Timant els catalans.
11. No heu d'esperar que ningú us convoqui cap referendum. Independitzeu-vos solets.
12. Només em queden cinc dies per alliberar-me'n per sempre més.
13. Polítics catalans, empresarais catalans, telecos catalans,

PERQUÈ NO EXISTEIX UNA COMPANYIA DE TELEFONIA I COMUNICACIONS INTEGRAMENT CATALANA??????????????
AIXÒ SÍ QUE SERIA CLARAMENT UNA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA!!!!!!!!!!

Canvi de rumb

2007-09-23T00:26:00.000+02:00

I ara....

2007-09-08T17:11:00.000+02:00

Amb connexió momentània gràcies a algú desconegut que no ha posat clau d'entrada al seu adsl, seguim vius, només mirant i sense poder opinar de res, sense poder comunicar res, no podem enviar correus ni obrir fitxers. No podem enviar fotos ni gaudir de les que ens envieu. De que em serveix tanta velocitat de baixada si jo no puc pujar res als webs???. Ara ja m'havia fet un espai amb fotos, vídeos, converses i més... En fi haurem de continuar tenint paciència i redundarem en la idea que "hem d'aprendre a sofrir allò que no podem evitar"...

Destrucció d'un pou d'aigua

2007-07-29T10:35:00.000+02:00

La destrucció continua......

SUPERVISTES

2007-04-16T17:39:00.000+02:00

Port de Mataró
La Falconera, Sant Llorenç
Coll d'Envalira
Llac de Puigcerdà
"Merendero" de Collserola
Teide-Tenerife1
Teide-Tenerife2

La fàbrica

2007-03-27T08:49:00.000+02:00

No és fàcil

fer sortir de l’oblit els qui van viure

amb un destí d’oblit per tota paga;

els qui van enronquir-se i esllomar-se

formiguejant desficiosos entre

boscos hostils de ferros i corretges,

enmig del gran soroll i, tanmateix, la gesta

d’ells, i no pas dels altres, configura

aquest sòlid passat de sang calenta

que em manté en un estat constant d’alerta

contra la defallença o la cobdícia.

Des del meu temps els penso i els evoco.

Presents o absents, és en llurs esperances

que em reconec.
Miquel Martí Pol

2007-03-22T08:06:00.000+01:00

Tenerife

2007-03-06T19:45:00.000+01:00

Dijous una Vieja i Diumenge una Brota.

Passa-ho

2007-02-24T09:53:00.000+01:00

SALVEM CAN FÀBREGAS I CARALT

Els teus ulls bonics que són com el cel blau

2007-02-07T17:51:00.000+01:00

Volare-Nel Blu Dipinto De Blu (1958)

Penso que un somni així no tornarà més:
he pintat les meves mans i la meva cara de blau
i d'improvist se m'emporta el vent
i he començat a volar en el cel infinit

volant, oh oh oh
cantant, oh oh oh oh
en el cel blau, pintat de blau cel
content d'estar-hi

i volant volant
feliç més alt que el sol i encara més
mentre el món lentament s'allunya i desapareix
una música dolça sona només per a mi

volant, oh oh oh
cantant, oh oh oh oh
en el cel blau, pintat de blau cel
content d'estar-hi

però tots els somnis s'esvaeixen a l'alba
quan es pon la lluna se’ls emporta amb ella
pero jo segueixo somiant en els teus ulls bonics
que són com el cel blau esquitxat d'estels

volant, oh oh oh
cantant, oh oh oh oh
en el cel blau dels teus ulls
content d'estar-hi

i segueixo volant feliç més alt que el sol i encara més
mentre el món lentament s'allunya i desapareix en els teus ulls blaus
la teva veu és una música dolça que sona només per a mi

volant, oh oh oh
cantant, oh oh oh oh
en el cel blau dels teus ulls
content d'estar-hi
en el cel blau dels teus ulls
content d'estar-hi

Nel Blu Dipinto De Blu (1958)

Penso che un sogno cosi` non ritorni mai piu`,
mi dipingevo le mani e la faccia di blu.
Poi d'improvviso venivo dal vento rapito,
e incominciavo a volare nel cielo infinito.

Volare, oh oh,
cantare, oh oh oh oh.
Nel blu dipinto di blu,
felice di stare lassu`.

E volavo volavo felice
piu` in alto del sole ed ancora piu` su
mentre il mondo pian piano spariva
lontano laggiu`.
Una musica dolce suonava soltanto per me.

Volare, oh oh
cantare, oh oh oh oh.
Nel blu dipinto di blu
felice di stare lassu`.

Ma tutti i sogni nell'alba svaniscon perche`
quando tramonta la luna li porta con se`.
Ma io continuo a sognare negli occhi tuoi belli
che sono blu come un cielo trapunto di stelle...

Volare, oh oh
cantare, oh oh oh oh.
Nel blu degli occhi tuoi blu
felice di stare quaggiu`.

E continuo a volare felice
piu` in alto del sole ed ancora piu` su
mentre il mondo pian piano scompare
negli occhi tuoi blu
La tua voce e` una musica dolce che suona per me...
Volare, oh oh
cantare, oh oh oh oh.
Nel blu degli occhi tuoi blu
felice di stare quaggiu`.
Nel blu degli occhi tuoi blu
felice di stare quaggiu`.

De Domenico Modugno . Traducció de David Prat.

Per fi

2007-02-02T15:32:00.001+01:00

Avui diu que tornarà a ser lluna plena. Per fi s'ha acabat el mes de gener. Aquest mes que se m'ha fet tan llarg i difícil. Mal mes per la meva economia. Mal mes pels malalts. Des de fa dos anys aquest mes se'm presenta de forma virulenta. No és la millor manera per començar l'any. Malgrat tot tinc bons presentiments. De fa un temps enrera que tinc sempre presentiments. Són tant forts i eloqüents que fins i tot em fan por. S'han complert amb massa puntualitat, i normalment són els dolents. La setmana passada vaig tenir una gran inquietud. Una seguretat absoluta de que quelcom passaria. Finalment va passar, i no va ser dolent, va ser una cosa bastant bona aquest darrer cop. De fet va ser una cosa sense gaire importància, però que em va servir per reafirmar que realment aquest cop el meu pressentiment havia estat positiu. Avui també tinc pressentiments que aquest serà un bon any per a mi.

(Si la candelera plora l'hivern és fora, si la candelera riu l'hivern és viu) Aquesta me la diu la meva mare cada any.

Lluna plena de gener

2007-01-03T22:48:00.000+01:00

Tothom dorm
i la lluna ens vigila,
els llangardaixos corren
i la tortuga s'amaga.

BonD any 007

2007-01-02T12:16:00.000+01:00

Avui concert!

2006-12-31T11:16:00.000+01:00

Ja fa dies que vaig decidir que per cap d'any o per fi d'any millor dia havia de fer alguna cosa diferent; que no volia quedar-me simplement a casa; que no em venia de gust anar a passar el canvi d'any a un hotel; que no volia anar de viatge i fer i desfer maletes; que no volia fer quilòmetres ni agafar cap avió; que no volia anar a un restaurant; que no volia anar a casa de ningú a sopar. Així és com vaig decidir-me per agafar entrades per anar a un concert. A les 6h. de la tarda tenim la reserva per a tots al Palau de la Música. Fa tants anys que no hi he estat, que em fa molta il.lussió. Serà el típic concert de valsos i polques de l'Strauss, però em va venir de gust poder fer-los aquest regal de fi d'any. De passada aprofitarem per fer el turista per Barcelona. L'A. diu que ens vol portar a dinar a un frankfurt que ell coneix, ja veurem on anem a parar doncs; diu que l'establiment és en un carrer on hi ha aquell teatre amb tot de llums (no sé pas on vol dir..., hauré de fer una trucada de salvament). Al vespre tindrem llagostinada, que és un plat molt bo i que a tots els agrada molt i a mi em fa quedar molt bé. És molt fàcil i entretingut de fer, per allò d'encendre el conyac i ratllar-hi la xocolata ben negre, entre altres detalls. Per previsió, ja l'he fet, així quan arribem del concert només haurem de preparar el primer plat, que serà una senzilla però refrescant pinya americana acompanyada per pernil de Salamanca. Anna pels grans i pinku pels petits, que a ells també els agrada brindar amb copa de bohemia. Després els tradicionals raïms i ja està...a canviar l'any. He d'admetre que el canvi d'aquest any em fa gràcia, potser perquè el set de número final m'agrada més que no pas el sis. Esperem si més no tenir un any millor que el que ara acabem. De tot cor, un petó a tots.

Quina ràbia...

2006-12-30T17:03:00.000+01:00

L'enciam se m'ha tornat a congelar. De tant en tat em passa que m'equivoco de calaix. L'endinso massa dins la nevera i quan el trec està glaçat. N'he hagut de llençar la meitat...Si les tortugues no haguéssin estat hivernant com a mínim l'hagués pogut aprofitar...He hagut de pujar la temperatura perquè encara la tenia com al pic de l'estiu, amb tota aquesta temporada de calor que ens ha fet, la dispersió en els pensaments ha estat màxima. Perquè m'ha de córrer tan ràpid el cervell?.Perquè no hi tinc un aturador? Perquè la boca se m'obra tan de depressa sense donar pausa a la reflexió?. Quina ràbia!!. No sé viure en pau amb el món que m'envolta. Després em sap greu, de no haver sabut tancar la boca a temps, i viure en silenci la jornada, i fruïr-la del tot car la ocasió era bona; perquè el migdia es presentava esplèndid, amb solet, sense gent, amb tranquilitat absoluta. I deixar-me endur enllà on els meus pensaments em portin, imaginant nous escenaris, sabent esquivar tot allò que no em val la pena, tot allò que no m'és necessari. Ja ho sé ja prou bé que no he de parlar mai amb desconeguts (si amb els coneguts també sovint ja l'espifio...), però res, que avui tampoc no he sabut fer. Potser serà la darrera lliçó de l'any. Espero aprendre'n. Espero també menjar més fruita i amanides, arribar a les cinc peces recomendaes de cada dia. Em faré el poster de recordatori, encara que no sé on el penjaré, ja que a hores d'ara ja em sobren calendaris promocionals de diferents entitats.

Els nens d'Olot.

2006-12-27T11:26:00.004+01:00

Els nens d'Olot. DESCLOT

El nou conseller de Cultura, Ernest Maragall, ha superat la marca de l'exconsellera Caterina Mieras. Només arribar ha tocat sant i ha muntat un ciri de l'alçada d'un campanar. Afirma Maragall, dolgut, que els nens de segons quines comarques encara estan per civilitzar. Criatures. Segons el conseller: "Diumenge passat vaig constatar les dificultats d'uns nens d'Olot per fer una presentació pública en castellà en un concurs internacional del Museu de la Ciència". Horror i glubs! Amb aquesta terrible constatació Ernest Maragall vol justificar la necessitat d'incloure en l'horari escolar una tercera hora de castellà. El problema és que el conseller d'Educació ha educat la vista per mirar només on l'interessa. Olot, París, Londres. Si Maragall es fixés en el 90 per cent de les escoles catalanes, el resultat seria tot un altre. El contrari. En aquest 90 per cent el català és un idioma precari exclusivament d'ús intern escolar i gràcies. Per què no para l'orella el conseller a les sortides de les escoles de l'Eixample? La solvència de la majoria dels nens en l'idioma propi del país és més aviat magra. Per arreglar la penosa situació, potser caldria incloure 200 hores setmanals de català a les aules. La quadrícula dels horaris no es dóna tant. I potser el problema és més gros. Potser una gran part dels alumnes d'aquest país tindrien problemes d'expressió en qualsevol de les dues llengües aplicades a una qüestió solvent. Els nens d'Olot parlant castellà han provocat una crisi casolana. Els de l'àrea metropolitana parlant català farien intervenir el Consell de Seguretat. Maragall fa trampa. L'ensenyament a Catalunya ha d'afrontar uns problemes immensos. Acudir a la reserva per mirar de canviar les regles del joc es mereix un zero en conducta. (Diari Avui,27/2/06)

Malparits de mena

2006-12-18T16:08:00.000+01:00

Aquests senyors (si és que així els podem anomenar),es merexerien que els féssin dimitir. Sempre des de la meva més modesta opinió. Em refereixo més concretament a la seva encíclica del programa del dia 15/12/06 a Catalunya ràdio, on ténen la gosadia, la insensatesa, el desvergonyiment, la falta de respecte i d'insensibilitat, envers les persones que recentment han perdut un ser estimat. Aquest senyors s'atreveixen a comparar una persona amb un animal. S'atreveixen a comparar el fet casteller amb la "fiesta nacional". Demostren la seva incultura i el seu desconeixement profund del món dels castells, demostren la seva desinformació ja que ignoren que la Mariona Galindo ocupava la posició de dosos, i no pas la d'enxaneta.
Jo ja he fet arribar la meva queixa per escrit als capitostos de Catalunya Ràdio. Senyors de Catalunya ràdio no admetrem de cap de les maneres la demagògia i el servilisme informatiu.

Aquí podeu escoltar l'encíclica del dia 15/12/06
si és que no l'han tret ja......
la lletra d'en Joan Oller, el mariner, la veu d'en Joan Barril, l'almirall

La vida no és bella

2006-12-15T16:57:00.000+01:00

Jornades especialment crítiques a la feina que em fan arribar a casa especialment emprenyada i que em fan espetar que la meva vida no és bella, que no puc escriure coses belles.

Clarita de Nicoletta Tomas Caravia

BH4

2006-12-13T14:34:00.000+01:00

La biologia de l'atzar és la responsable que tinguem més o menys dolor.

Interiors

2006-12-04T16:54:00.000+01:00

Ahir mateix t'ho explicava mentre amdós esmorzàvem plàcidament en diumenge matí. T'ho deia i t'extranyaves de les meves paraules; quan et comunicava que estava absent del país, encara que hi fós en cos present. Que des que han fet aquest govern, em sento com si estés out, no vull saber res de res. Que fins i tot prefereixo en Montilla a en Maragall, encara que tu te n'estranyis i em diguis amb gran convenciment, que aquell era un pallasso i que aquest és ase del tot. No ho sé. Penso que l'altre no tenia categoria i que aquest encara no sabem que és...De tota manera em reafirmo en el meu estat de letàrgia política. No hi sóc. Miro la foto de tots els consellers i no puc deixar de contrastar amb els companys de feina que sembla una foto d'un equip de futbol abans que l'equip contrari xuti una falta directe a gol. No hi puc fer més. No em sento bé en aquest país. Ahir passejant per Mieres a mitja tarda, abans no es ponés del tot el sol, t'ho deia, t'ho tornava a dir, t'ho preguntava. Com es deuen sentir tots els habitants fora àrea metropolitana amb aquest nou govern que ens han imposat?. La teva resposta ja la sé. El teu sentiment i el teu pensament el conec molt bé. Què hi farem. Com diu el meu pare: No hi ha mal que cent-anys duri.

Obrim els ulls

2006-11-26T10:56:00.000+01:00

2014

Cap a la Independència