SIRTE. Bancs de sorra.

Acampada: esport consistent a acampar a l'aire lliure en tendes de campanya.

Si ho diguéssim en francès, potser diríem esports et loisirs, que potser ho podríem traduir com esports i lleures, que fàcilment em porta a l'associació d'idees de possibles i múltiples formes de viure el temps lliure. Temps d'oci, que quan erem joves sabíem omplir en forma d'acampada, i ara que ja no ho som tant a vegades busquem altres jocs, més sedentaris, i que els ordinadors ens proporcionen. Altrament dit també, altres formes de vida.


jocs

Acalorada:Acció d'acalorar-se. L'efecte.

En efecte. Ben acalorada em vaig quedar ahir quan vaig perdre el meu "temple", altrament dit en anglès el "Template"....Què voleu que us digui; una que no en sap gens...El meu "temple" anterior, aquell en el qual m'hi sentia tant bé, però que no hi havia manera de fer sortir els enllaços a altres llocs....De tant de remenar amunt i avall, al final em va dir allò : ...."que el "temple" era "empty" que ja ho he buscat, però no em calia de fet, ja ho vaig veu-
re de seguida, que el "template" s'havia quedat buit, no de feligresos, però si d'ordres ; i jo, mentrestant, suant, que de calor encara no me'n sobra gens. Com que no hi ha mal que per bé no ens vingui...diuen...doncs m'ho he agafat a la manera "budista", vull dir, amb un cert optimisme, al cap i a la fi, això només és un petit "divertimento" i a més he pogut obrir les portes a altres "caus", com diu el lasius, i la cançó de'n Sisa que aviat us la busco, quan tingui un moment més pausat, i la informàtica no em faci tantes trampetes.....
Fins aleshores una mica d".....àlima.....

Acalar:abaixar.

Com que encara no sé posar els enllaços de forma ordenada, avui només us deixo aquest aquí..........


noctambul

Acagallonar-se:Formar pilotes.

De les coses que em dóna la vida, de mica en mica n'aprenc a agafar les bones escapçar les dolentes. Ahir mirant Alice del Woody Allen, en un moment d'una preciosa estampa d'un camí d'arbres en un parc de Nova York, amb música de piano de fons, agafo el bolígraf i refaig un homenatge als més bellíssims records de la meva vida. De tu em quedaran per sempre més en herència la col.lecció d'arbres d'alguns artistes com l'Egon Schiele, els dits de les mans llarguíssims, la mirada verda i ampliada a través del vidre, i aquell regust del teu tabac. Potser, com dic, és un homenatge, potser, només una forma de cremar les herbes dins la tassa del tè, com fa l'Alice, per prescripció facultativa, per difuminar els seus fantasmes. Jo no sóc rica però, i m'ha sorprès el personatge, i la seva candidesa; tant, com la també llarga distància que em separa d'aquesta, potser una més, història de Nova York. Mai he estat a N.Y. i segurament mai hi aniré; les 8 hores de vol són -em sembla de moment- insalvables. Fins ara només sabia que alguns aromes em desper-
taven certs records de forma automàtica, ara ja sé , que les imatges són també pode-
roses. Al cap i a la fi, a vegades l'ombra d'un arbre pot ser la millor escola.....

Acadenat/ada: Formant cadena o cadenes.

Intento seguir treballant en l'altre pàgina, en la que narro el viatge....quadern de vacances
Aprofito per posar algunes pàgines enllaçades que m'agrada visitar quasibé cada dia:

Un lloc per on poder nedar en tranquilitat en el nostre particular Aquari
Una visió de Cat_alunya
Per llegir de forma còmoda les darreres crítiques literàries a notes al marge
La col.lecció extensa dels cromets de la masfield
Un zoo molt particular a zootoon

Aniré ampliant el meu punt de vista del món, de mica en mica, fins que no sàpiga fer els enllaços en una altra banda., fins aleshores...ens trobem per Internet o no.....

Acadèmia: lloc on era l'escola de Plató.

Les tardes de pluja, o millor dit de diluvi que són bones per fer moltes coses,i m'ofereixen de tant en tant la possibilitat de visionar no amb poques dificultats a causa dels problemes en el receptor, pel.lícules increíbles, com ara Ni un de menys que reflexiona, retrata i ens mostra amb extrema sensibilitat per part del seu director Zhang Yimou, la situació de l'ensenyament a la xina; sobretot la misèria en la que ha de conviure el sistema educatiu d'aquell país, i la tossuderia de la seva protagonista, alumne aplicada i que no refusa seguir al peu de la lletra les indicacions del seu mestre......La fotografia magníficament portada per Yong Hou, ens mostra paisatges bellísims de llocs recòndits de la Xina.

Acabar:Portar a fi, donar fi (a una cosa començada), terminar.

La primera vegada que vaig estar a Venècia tenia 16 anys. Hi vaig arribar per terra dalt d'un autobus junt amb les meves companyes d'escola. No en sabia res d'aquell lloc, no intuïa res tampoc, no sabia el què m'hi esperava, la meva ignorància sobre el món i les seves lleis era absoluta. Anava despistada xerrant amb altres noies, quan de sobte ja hi erem. La carretera no ens va avisar del canvi que es produïa en el paisatge, l'entrada a la ciutat per una via llarga i recta entre mar i mar a través de les estaques de la llacuna de Venècia ; de sobte al nostre entorn tot era aigua, la veritat no m'ho esperava; de sobte varem fer el silenci i a mi em va semblar que em faltava l'aire....mai havia experimentat una emoció semblant. Ens varem mirar amb la meva amiga Roser i ja no ens varem poder dir res......., a totes dues ens saltaven les llàgrimes........ Les fotos que tinc encara guardades d'aquell viatge són eloqüents. La bellesa i el sentiment de l'estada mai els podré ni els vull oblidar.
Fa precisament uns quants dies, jo estava pensant que ja feia molt temps que no havia estat a Venècia, justament un aleshores he tingut la ocasió de veure Pane e tulipani ambientada a la ciutat de Venècia. Si no l'heu vista m'atreveixo a recomenar-la i que la emoció també us acompanyi a vosaltres......