SIRTE. Bancs de sorra.

Acost: acostament,

Carles Gel i la "Ruta dels catalans"



Ja falta molt poc perquè en Carles Gel comenci la travessa transbàltica2004 , esquivant els vaixells trencagels, intentant una nova ruta que anomenarà “la ruta dels catalans”. Després d’haver format part de diferents expedicions alpinístiques (en vertical) aquesta és la seva tercera experiència en travessa horitzontal, després de les de Groenlandia i Laponia. La ment entrenada a la visió dels grans cims haurà de soportar en aquest cas un canvi de registre, per trencar la barrera psicológica davant el blanc infinit, sense cap punt concret de referència.
L’aventura començarà amb quinze dies d’aclimatació a la Sibèria per després començar la travessa durant 60 dies, amb un promig diari de 20 kilòmetres, arrossegant un trineu amb les seves propies forces i sense cap mena d’assistència exterior. La tècnica que utilitzarà junt amb l’altre expedicionari Jordi Salvador, serà similar a la de l’esquí de fons, però sobre una superficie congelada que es mou amb les corrents marines, i que farà que durant la nit els podrà haver portat un kilòmetre més al nord o més el sud. Segons Reinhold Meissner l’esforç és brutal i equival al desgast físic d’una marató.

Des d’aquí els volem desitjar bons dies i bones nits en l’aventura.

Acordió: instrument de vent de llengüetes metàl.liques lliures en què el corrent d'aire és produït per una manxa, amb el teclat i els orificis on van les llengüetes situats en una de les dues parets rígides, rectangulars, de la manxa mateixa.

Anirem amb la música cap a una altra banda, a manca de poder anar a Arsèguel.....

Acord:Unió entre dues o més persones, que resulta d'una manera comuna de sentir, de pensar, d'obrar.
Carod: el qui trenca un acord.

Paisatge per abans d’una batalla.

1. És tan gran l’error comès per Carod-Rovira?
2. Ha pecat d’ingenuïtat en Carod-Rovira?
3. Ha pecat de vanitat en Carod-Rovira?
4. És ETA el principal aliat del PP?
5. És el PP el millor amic d’ETA?
6. Es mereix el poble català la manca d’intel.ligència dels representants independentistes?
7. És més fàcil parlar i dialogar amb els representants d’ETA que amb els socis del propi govern tripartit?
8. Té prou categoria política en Pasqual Maragall per ser President de la Generalitat de Catalunya?
9. Ha de dimitir en Pasqual Maragall?
10. A les 6h15min. He sabut totes les respostes a totes les qüestions:
El senyor Carod-Rovira encapçalarà la llista per la circumscripció de Barcelona en les properes eleccions generals del 14 de març.

Si tot això no és un frau electoral, ja em direu doncs….., i en Pasqual amb el cul enlaire, i en Saura comprant a Furest…

Ja només ens queda l’esperança, tal i com va demanar l’actor (que és actor de veritat) Joel Joan, el diumenge passat, que ens invadeixi Andorra, a veure si finalment podem sortir d’aquest laberint.

Mentrestant aquesta nit intentaré revisionar la “pel.li” “Bienvenido Mr. Chance”; si no és així sintonitzaré Disney Channel per continuar observant les perversitats de Peter Pan……

Aconseguir: arribar caminant, corrent, nedant, etc, a ajuntar-se a una persona o cosa que va al davant.

Recullo mots i els escampo. I no menystinc cap paraula de les que brollen de dins meu. A vegades retallo planes i les guardo. Rellegeixo, oblido, i mantinc. Tot alhora i de forma desordenada.

Perquè el desordre és el rei dins meu.

Acoquinar:acovardir, descoratjar.

Avui faig servir una cançó robada per en Joan Isaac a Luis eduardo Aute. Resum i síntesi de tantes realitats....


La bellesa

Enemic de tota guerra
i el seu premi, la medalla,
no volia altra batalla
que lliurar tot el meu cor
de posar-se cos a terra
sota el pes que té la història
i enlairar fins a la glòria
el poder de la raó…
I ara que no hi han trinxeres,
el combat és l'estratègia
d’enfilar-se més que els altres.
Fora escrúpols, fora marges,
i, si cal, donar l'esquena
a la bellesa, la bellesa, la bellesa…

I mireu-los: són com rèptils
assetjant la pobra presa,
negociant a cada mesa
maquillatges d'ocasió.
Tots segueixen les dreceres
que els duran a la grandesa,
bojos per enlluernar-nos
amb l'estúpida ambició.
Abans anaven de profetes
i ara l'èxit és la meta.
Mercaders insaciables,
més que fàstic, fan tristesa.
No han tocat ni per miracle
la bellesa, la bellesa, la bellesa…

I em parlaven de futurs
fraternals i solidaris,
que tot el que fos falsari
moriria en el piló.
I ara que el gran mur s'enfonsa,
la igualtat no és la mateixa.
"Tant tu tens, tant tu vals"
Visca la revolució!
Reivindico el vell miratge
de sentir-me viu encara,
viatjar pels teus llavis
descobrint en el viatge
la certesa de trobar-me
la bellesa, la bellesa, la bellesa…

Aconduir:disposar convenientment les coses.

Des d'aquesta platja volem enviar el nostre granet "d'arena" a la nostra estimada Mallorca i ens volem solidaritzar amb la campanya Qui estima Mallorca no la destrueix. Si us voleu afegir i saber-ne més, podeu clicar la imatge.

Acompanyar:Ajudar al moviment d'una cosa, guiant-la, sostenint-la.

Dies enrere en un programa de la televisió local escoltava en Ramon Manent i altres contertulians que dissertaven sobre en Salvador Dalí. En Ramon Manent va difondre el que ell va anomenar una primícia informativa, explicant que a Collbató ja s'estava construint l’orgue que Dalí havia ideat pel castell de Quermançó que havia comprat a l’Empordà. Segons el projecte de Dalí havia de sonar quan bufés el vent de Tramuntana. Ignorem si això finalment serà o no serà posible. El que estaria bé seria que a través d’aquest possible orgue hi bufessin els mots dels nostres galàctics que han signat el Manifest blanc de Cadaqués:

“Reunits a la bonica vila marinera de Cadaqués i acoblats en una taula de dinar, els sotasignants signats diuen: que el surrealisme català, flama incandescent, que reuneix el més florit dels ideòlegs del fracàs i de l'enderroc de gairebé tots els ismes que no siguin propicis al nostrat arrauxament i tarannà galàctic endemés que boletaire il·lustrat de la penya del pet de llop amb aires atramuntanats que fan sonar l'orgue castell que rep el vent pel clatell i el despedeix per la boca quan convoca tots els desarrauxats i cantautors com som tots els aquí presents orejats per la tramuntana mental única i permeable que ens correspon de ple dret després de tants anys de fer cua, ens disposem a travessar les planes i valls del record passat i futur, guiats per l'espectre allí de dues germanes de sang i de passió que ens indiquen l'indret on es troba l'arbre blanc i incandescent que amb els seus fruits ens mostra la dimensió entrellucada aquell matí d'hivern per l'escletxa de la finestra del quarto de bany. Moribunds pelegrins de quimeres estètiques? Són la pell! Damnats caçadors de sensacions en lluita eterna contra el tedi. Venim al castell! i entrem a les galeries subterrànies, metafísiques, petroquímiques per pujar amb l'as-censor in-visible fins al terrat de l'últim pis del grata-cels de color blanc.
Els cantants i músics catalans que han signat el Manifest blanc de Cadaqués són: Ia Clua, Sisa, Pau Riba, Oriol Tramvia, Jordi Batiste, Roger Mas i Eduard Canimas.
Cadaqués, 1 de desembre del 2003.

Acolorir:donar color a alguna cosa.

Campanya MacOs X en català

Amb pressa, com sempre, que ja torno a fer tard. Navegant, he trobat aquest article i aquesta informació, a Eines per a tots aquells a qui us pugui interessar el tema.......

Un grup d'usuaris de maquinari i programari d'Apple Computer, hem començat una campanya per aconseguir la traducció, per part d'aquesta empresa, del seu sistema operatiu MacOs X al català, així com les diverses aplicacions associades.
Hem posat en marxa la web MacOsX en català, on duem a terme una recollida de signatures de tothom qui, donat el cas, n'adquirirà alguna llicència. Tan sols en les primeres vint-i-quatre hores, ja n'hem aconseguit més de tres-centes.

Aquest és el text de la petició que fem a Apple:

Els sotasignants, usuaris catalanoparlants de productes d'Apple Computer, volem expressar el nostre interès per poder treballar amb el sistema operatiu MacOs X en la nostra pròpia llengua.
El català, idioma parlat per una comunitat de més d'onze milions d'habitants, representa un mercat potencial tant o més important que d'altres llengües que ja gaudeixen, per part d’Apple, de traducció pròpia, com el suec o el danès. La llengua catalana va formar part dels packs idiomàtics que distribuïa Apple Computer fins al sistema MacOs 8. Potser aleshores no hi va haver una gran demanda, entre d'altres raons, per la convivència durant bastants anys de diferents versions del sistema operatiu –des del 7.0 al 9.2– i per la poca difusió que se’n va fer (Internet encara era molt incipient). Actualment però, l'aposta decidida pel MacOs X, amb el canvi i millora radical que comporta, servirà per no dispersar esforços. La mateixa base sobre la que se sosté MacOs X en fa més fàcil la feina de localització i el seu manteniment en les successives actualitzacions.
Així doncs, demanem a Apple Computer Inc. la traducció al català del MacOs X i de les aplicacions associades que comportarà un benefici mutu per als usuaris i per a l'empresa.

També hem iniciat contactes amb el Govern de la Generalitat per aconseguir el seu suport i col·laboració"

Acollir:Rebre algú, que es presenta, a casa nostra.

Avui em passaré a la banda sarcàstica i irònica. Això comença a resultar una mena de bogeria. Aquests darreres dies hem tingut força problemes amb els comentaris del blogspeak. De forma molt eficient ens han anat explicant les passes que anaven fent per tal de solucionar-los. Finalment es veu que Haloscan els ha comprat . A part d'això continuem barallant-nos amb la informàtica, ja que ara resulta que hem fet canvis en tot el sistema, i a part del nou cervellet que ara ja finalment és el macosx, també hem canviat el navegador, hem deixat anar l'explorador i ens hem apuntat a un safari, que esperem que amb no gaires mesos pugui ser fotogràfic. Per cert, que ens cal posar-nos urgentment amb "la iguana" perque ens ensenyi els secrets d'aquesta nova selva, que ja ens ha començat a entortolligar amb les seves lianes. Resulta que comencen a rodar pilotes, el senyor safari es queda rumiant i vinga rodar i vinga esperar, això si no ens planta de cop. Per altra banda resulta que l'explorador s'emprenya perque l'he deixat a banda i comença a votar com una altra pilota. Sí senyors sí, si al final resulta que tot és només qüestió de pilotes....

Acme:El punt més alt. La crisi d'una malaltia.

Aquest any no veurem florir el cirerer del pati de la casa veïna. La casa i tots els arbres que habitaven el solar els van segar les excavadores ja fa més de mig any. D'aleshores ençà la única cosa que allà ha crescut és un mur gris gairebé de tàpia, ben arrebossat això sí, amagant un solar llarguíssim. De moment no hi han fet res més. Projectes segurament....Avui escolto la Omara Portuondo i el seu so càndid, càlid i trist de l'Havana, i amb ella obro regals arribats a casa com aquesta perla negra que ara us deixo escrita aquí mateix.

"El impacto fue sorprendente, inaudito, inesperado; pero al mismo tiempo presentido. Impacto inesperado, provocando una polvareda de hojas. Hojas que volaron sin saber el nuevo orden de las cosas. Impacto que detuvo su mañana y su tiempo. Su cerebro no paró, cuando sus ojos y sus oídos paralizaron el sopor de aquella mañana de invierno. Un poco de sol aguardaba su detenida espera, sólo treinta minutos hubieran sido necesarios, sólo media hora que nunca llegó. Su cerebro no detuvo el torrente de pensamientos que acompañó el dolor a causa del fuerte golpe recibido. Cascada de colores, y palabras que rezumbaron de nuevo en espiral enderredor al súbito vértigo que nubló sus ojos. No pudo parar el movimiento esteril de sus células por sobrevivir, aunque en el fragor exterior pareció vislumbrar un secreto equilibrio. El tiempo transcurrió voraz y ella se repetió que estaba sola, y que a nadie podría llamar a socorro. Sus lágrimas abrieron sendas en sus ojos y horadaron su mirada. Ya casi nada le quedaba por susurrar. Y con el recuerdo de una casa no habitada, cerró ventanas y durmió pensando que si no despertaba, sólo tardarían dos días en encontrar su cuerpo"
María Moulines

Aclucar:cloure els ulls.

"....si fas teu el cant, t'apropies de la terra..."(dita de la tradició aborigen d'Austràlia).

Akari: en japonès, llum.

Ja sé que avui no tocava emprar aquest mot. Però les circumstàncies tan especials que se m'han presentat m'han obligat a fer un salt impropi, dins el volgut ordre de la meva llibreta.
M'han calgut més de vints anys per averiguar el significat d'aquest mot. Hi ha mots que diuen molt. Hi ha mots que serveixen per inventar altres mots. I aquest és el cas del mot "akari". Ignoro com em va venir al cap, no ho aconsegueixo recordar de cap de les maneres, només sé que l'utilitzava per despedir-me quan escrivia una carta a una persona estimada per a mi. La frase de comiat sencer era "akari sirtam" i la traducció feia honor a sentiments molt íntims que cap de les paraules o frases conegudes per a mi podien expressar. Sirtam té la gràcia especial que si juguem amb les seves lletres i les capgirem ens donen el nom propi masculí martí, i també el nom genèric de marit. Quan fa un any vaig decidir intentar esbrinar si aquests dos mots teníen algun significat, em vaig trobar amb el següent: el mot més proper a sirtam dins l'enciclopèdia catalana que tenia a les mans era "sirte ", (-us sona d'alguna cosa-?)....i la descripció era això tant fenomenal dels "bansc de sorra". Com sóc força marítima i molt aquàtica, la seducció d'aquesta paraula va ser total. Llavors va ser quan vaig decidir batejar la pàgina amb aquest nom (sirte), la vaig iniciar al blogger, però com no tenia ni idea de tot això de la informàtica, allà es va estar, moltíssims dies aturadeta, amb aquell template fabulós que canviava de colors, però que tenia la pega que no podia treure'n l'entrellat de com enllaçar la llibreta a altres llocs.
En quan a la paraula "akari", estava segura que en algun idioma del món havia de tenir algun significat, però no aconseguia de saber-ho; vaig esbrinar que hi havia algun heroi o heroïna de còmic japonès que es deia aixì, però no em va semblar emocionant la troballa. Fins aquí, no me n'havia ocupat més. I va ser fa pocs dies i de forma casual seguint un documental d'aquests del canal plus que vaig descobrir la relació d'aquest mot i del japonés Noguchi, i la col.laboració que havia establert amb Marta Graham i en la creació de les seves escenografies. En el reportatge el definien com l'escultor de l'espai. Vaig començar a gaudir (encara que en Saladrigas prefereixi dir disfrutar, que l'he sentit avui a la ràdio on ho ha dit explícitament) de primera, amb tota la informació que anava rebent. El punt culminant va ser quan vaig saber, que era el creador d'aquelles làmpares japoneses de paper i canya de bambú, que tant m'havien agradat en la meva joventut, i que tant havia patit també, perquè la qüestió de la neteja era totalment un malson; però a la vegada també vaig entendre, que el secret d'aquells llums era la seva fugacitat, el seu ser efímer, com efímera és la vida segons la tradició japonesa.

Aclarir:fer menys fosc, menys obscur.

Esperàvem que arribés cada setmana, i ens el disputàvem amb enèrgiques accions. Aprofitàvem que els germans i els cosins es despistéssin per fer-nos-el nostre per la següent hora, allargassant el temps, per gaudir-ne de tot cor, per imaginar mons nous i aventures d'herois. Per disfrutar sense saber-ho que aquella era la nostra Llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions; i a través de la seva lectura sabíem copsar les diferències i ens sentíem veritablement nosaltres. Com m'agradava llegir el Patufet!!!.
Encara dies enrera en parlàvem amb un amic, observant la quantitat de mitjans que ténen les criatures d'avui (els video-jocs, les consoles, els jocs d'ordinador, els cotxes dirigits.....) i jo li deia al meu amic: "Nosaltres no teníem tantes coses però les poques que teníem les desitjàvem amb tanta impaciència que potser les disfrutàvem més, recorda per exemple el Patufet, l'Infantil, el Cavall Fort...."; i ell m'assentia i m'explicava que havia heretat el Patufet del seu germà que era més gran que ell, i l'havia guardat sempre , i que sí que tenia tota la raó del món, que avui els nens no poden gaudir de coses que ja són part del nostre passat.

Per tornar-nos a fer petits, podeu visitar la pàgina de l'any Patufet

Aclamació: crit d'entusiasme d'una munió de persones.



Tocar la campana. Això ho volíem fer totes de petites al capdemunt de l'escala. Allà on penjava la corda i on sempre hi havia una monja vigilant que ningú es colés. Algun dia de festa ens l'havien deixat tastar. Era la senyal. Una senyal concreta i de totes coneguda. Senyal per fer la filera. Senyal per pujar a classe. Senyal per baixar al pati. Senyal per anar a l'església. Senyal de l'hora de berenar pa amb xocolata, o formatge, o codony, els dies que ens havíem quedat a dinar. Senyal curta. Senyal llarga, depenent de l'esdeveniment que ens indiqués.

Fer campana. Impossible de fer aleshores. Equivalia a escapolir-se de l'escola. A totes les portes hi havia gent vigilant. A la porta del carrer de baix, la portera. A la porta del carrer de dalt, la Direcció.

Donar la campanada. Poques vegades he tingut aquesta sensació.


US............DESITJO............UN............B O N ............ A N Y............ A............ T O T S