dimecres, març 31, 2004


Avís

Declaro inaugurada la pàgina dels SOMNIS.




dimarts, març 30, 2004

Quatre hores sense llum, jugant a encendre i apagar espelmes. Tos els rellotges a les fosques, i pampalluguejant, talment com si xiuxiuegéssin les estrelles.Quatre hores que m'han ajudat a comprendre altres temps, altres móns.

En total disset espelmes repartides estratègicament per tota la casa. Només una al bany; un fanalet pel nen, per anar i venir, sempre amb la companyia de la mare -jo- (ja se sap, a les criatures els fa por la foscor i la incertesa). M'ha demanat un canelobre de set braços (cosa de pel.lícules de cases encantades), i no vol anar sol enlloc. Les altres espelmes, a la cuina i al menjador, i mentrestant anar guipant si els veiens tenen llum, no fós cas que fóssim els únics. Aquesta distribució ens ha donat una certa autonomia de moviments. Una petita ràdio a piles i els telèfons com a lligams amb el món exterior. M'ha semblat que el temps s'havia parat. Tot a casa meva és elèctric, fins i tot les persianes, per tant, no podia escalfar ni els macarrons (quina pifffia!!!). Tot se m'ha fet curt però. He recordat el petit autòmata (El poeta) de la col.lecció del Tibidabo (aquell petit autòmata que escriu amb la claror d'una espelma. Avui el meu fill ha fet els deures com ell.

Per la ràdio m'he assabentat que en Zapa ja ha començat a baixar-se'ls. Després d'aturar el relleu de les tropes a l'Irak durant unes cinc hores, finalment Aznar i el seu govern en funcions han tornat a guanyar-li la partida. Aquesta nit sembla ser que l'avió s'enlairarà a saragossa. L'acudit gràfic de fa uns dies al diari Avui, comença a fer-se realitat: el Zapa, per més que vulgui clavar els claus per arreglar les sabates, s'els acabarà d'haver d'empasssar tots, perquè una mà americana li donarà un cop a l'espatlla.



Foto Poète Ferrailleur






divendres, març 26, 2004



Un ou de Pasqua, amagat a la pantalla.



Ara toca parlar d'ous. Què voleu que hi faci. Diuen que abans les mones de Pasqua es feien amb tants ous, com anys tenia el fillol; però diuen també, que avui, ara, aquesta tradició també ja s'ha perdut. En altres terres, els costums també es basen en ous. A Grècia per exemple. Els fan bullir i els tinten, de color vermell, d'un roig encès, per exemple (i no sóc comunista, per a res...). Després a la trobada festera amb els familiars els fan xocar els uns amb els altres (d'un a un) desitjant-se mutuament sort i felicitat. Si alguna persona aconsegueix que el seu ou quedi intacte, té la sort assegurada per tot l'any. Aquesta diada grega se cel.lebra fent un xai a la brasa i bevent molt, de tot, es canta, es balla, i tothom s'engata.

De tota manera no era d'aquests ous, dels quals volia parlar. Volia parlar dels ous amagats a la pantalla. Altrament dits també, iguanes. Són els ous, regals, que el programador informàtic deixa amagats dins un programa, com si es tractés d'un obsequi. Diuen que és molt difícil per part del programador poder fer aquest exercici, i que el programador ha de ser molt hàbil per poder-lo incloure dins el programa. Aquests regals també es troben en algunes pàgines web. Per poder-los descobrir hi ha una forma realment fàcil. Si mai us trobeu amb una lletra PI grega, a la part dreta inferior de la pantalla; cliqueu-la, i potser haureu trobat un ou de Pasqua.

Podreu ampliar la informació si obriu un ou de Pasqua.









dijous, març 25, 2004



Posa un .cat a la teva vida internàutica...








si vols



diumenge, març 21, 2004


BIG FISH


Han estat estranys aquests darreres 10 dies. La sensació que tinc és de trencament o de truncament. Potser és més fidel la segona expressió que no pas la primera, per definir l'estat de les situacions viscudes. Ja fa uns quants dies m'havia replantejat de ser "bloggera" només de caps de setmana; replantejament fet, com fan els arquitectes per saber si l'estat de la construcció de l'edifici segueix els números previstos en els planos. El que no em pensava és que aquests replantejament, finalment, acabaria sent així (ser "bloggera" de caps de setmana), per obligació. Finalment he fet cas a les recomenacions de l'Aura i el meu salvador informàtic ha remenat per allà dins, les coses del proxy, i ahir a la nit varem poder comprovar, que això ja corria que les pelava; va ser com destapar una ampolla de cava, per cel.lebrar Sant Josep . Per cert, des d'aquí volem felicitar a tots els Joseps que coneixem, encara que sigui una mica tard.

Els darrers dies de la campanya electoral, m'havia proposat no parlar de política. Em vaig inventar un sistema de números, una mena de compte enrera que m'obligava a fer un esforç d'atenció i a fer una recerca de les possiblitats que em podia donar la plantilla del blogger. El dia 11 de març tot va haver de quedar mort. Precisament aquell dia el post que havia preparat parlava de la vida, i de sobte tots ens varem trobar la mort trucant ben prop i d'una forma realment brutal. Masses coses en tants pocs dies.

La Luz Meri va venir de Colòmbia fa uns anys, aquí s'ha casat de nou amb un andalús d'Almeria i viu treballant . La seva filla de només catorze anys, no es va adaptar a la forma de vida del país i va voler tornar a Colòmbia amb el seu pare fa una any i mig. El dimarts de la setmana passada la filla de la Luz Mery la va trucar i li va comunicar que un noi del seu poble havia trobat la mort a Madrid i que ja l'havien enterrat . Aquest noi lluitava amb el poble contra les mafies colombianes i va venir a aquí.......

Els votants ja varem fer servir la nostra veu. El diumenge de la setmana passada vaig tenir la sensació que podia tornar a respirar de nou, una mica, només una mica. Ja feia masses dies que tenia el plexe solar garratibat. Sóc persona que somatitzo les impressions, i el cap de setmana passat ho vaig percebre amb diferents símptomes, com ara, diarrea, dolors musculo-esquelètics i vertígens. Tot plegat massa revolta per un cos a vegades massa cansat.

Dilluns parlen del túnel de Bracons, es podria anomenar túnel de Raons. D'això si que no en vull parlar. Però, a veure, no ho puc entendre, la veritat.....O s'està al govern a totes, o seguim amb les impressions que això és una pati d'escola de monges.......

Per acabar BIG FISH. Si no l'heu vist, m'atreveixo de recomenar-la. Jo, és que sóc una fidel seguidora d'en Tim Burton. Us proposo el joc de buscar la locució catalana perfecte per una possible traducció (ja sé, ja sé, que a vegades no cal traduïr les coses) però mira ahir en acabat de veure-la varem començar a buscar diferents possibilitats (Peix gros, clar no ens agradava; Milhomes, potser no fóra tampoc encertat; hauria de ser una solució una mica més murrieta, em sembla a mi....).

Apa, bon dia, anirem a veure com està el mar.....






diumenge, març 14, 2004



Cada persona , un vot.


Ens hem llevat d'hora. El neguit per anar a votar no ens ha deixat estar quiets, malgrat la dorsàlgia que ens acompanya des de fa dos dies. De moments no hem pogut restablir encara els comentaris d'aquest lloc. Ara tornem a tenir aquella sensació que teníem quan varem obrir aquest lloc. Ens havíem acostumat a rebre petites ullades, petits somriures encara que fóssin virtuals. No ho negarem, pensem que ens esperen encara molts dies d'incertesa, i constatem que estem molt cansats.
Estem molt cansats, de tantes mentides, de tanta manipulació. Sobre els escriptors, els que en saben de debò, ara recau una gran responsabilitat. La responsabilitat de saber donar a llum la veritat.





dissabte, març 13, 2004

Hem fet el què hem pogut. Hem enviat els missatges de sms que hem anat rebent. Estem expectants per tot el què està succeïnt. La nostra preocupació se suma a la de les persones que conèixem. Mentrestant hem hagut de refer la pàgina.

Quan creus que tot s'acaba, torna a començar.



Des de fa tres dies estic tenint molts problemes per publicar aquesta pàgina. Fa tres dies que han desaparegut els comentaris. He observat que en altres pàgines, Aquari, tamat, TdQ també ha succeït el mateix. Vull pensar que aviat em serà possible de restablir de nou el poc que em queda.

Mentrestant......



Devastació i violència davant meu.(Hababuc)





divendres, març 12, 2004





gara.net/




dijous, març 11, 2004



CONSTERNACIÓ





dimecres, març 10, 2004



TRES


Tres gràcies Tres maries Tres i no res Tres eren tres Tres fan ball Tres creus Tres en ratlla Tres peus al gat Tres bessones Tres reis d’Orient Tres mosqueters TeveTres Tres tenors Tres tombs Tres delícies Tres turons TercetTreset Tres tambors Tres per tres Tres torres Tres per quatre Tres i fora Tres porquets PidelesTres branques TresChanclettes Trespoblesdemalamort Trinca Trinitat Tricicle Trifàsic Tricorni Triangle Trilogía Tripartit…….Si volies caldo, tres tasses.


3 A F H K N Y Z




Tres, explorador del silenci



dimarts, març 09, 2004



10.......9.......8.......7......6.....5










4













dilluns, març 08, 2004








diumenge, març 07, 2004



Avui per 1€ i després per 9'75€ La Vanguardia comença la publicació de la gran Enciclopèdia en català

10

........9
................8

.......................7

...............................S

.......................................I

...............................................Sirga:Sis hores intentant passar una sirga per poder estirar el cable i tenir l'adsl..........




dissabte, març 06, 2004



10

........9

...............8

......................7 A R M È N I A






divendres, març 05, 2004



10
........9
................8..................?




dijous, març 04, 2004



10

........9 9 9 9 9 9 9 9 9

........O C U P A T I O N



dimecres, març 03, 2004



10




dimarts, març 02, 2004

Acròstic: es diu d'una composició poètica en què les lletres que ocupen determinats llocs formen un mot, una frase.


Rebel a ella
un únic no ésser em manlleva les
llàgrimes,
sabria d’ell.

Rebrater el record
ombriu portal
aleshores la tenebra
dues hores, només, volant.





This page is powered by Blogger. Isn't yours?