SIRTE. Bancs de sorra.

No. No és que hagi estat viatjant fins a Puerto  Rico. De fet mai no m'ha passat pel cap aquesta possibilitat. Potser a partir d'avui serà motiu per pensar-hi. Això, si aconsegueixo superar la mandra. Quina mandra?. Doncs, ...la mandra inmensa de volar durant tantes hores. Tinc el meu límit marcat en tres hores de vol; més enllà d'aquesta justa mesura no responc dels meus actes. No és que tingui por d'anar amb avió. El què realment em fa por és el meu cervell, i la seva facilitat en descontrolar les idees,  i la tendència a patir potser alguna crisi de claustrofòbia allà dalt, i és clar, no poder escapar per enlloc....Potser per això tampoc mai no veuré tants llocs, tant llunyans per altra banda....Simplement és la cançó que avui m'ha dit bon dia!. No sé qui la va escriure, no sé qui la va composar, no sé qui la canta, no sé què diu en el fons . Només sé que segurament és un standart (em sembla que en diuen) de salsa llatina, d'aquelles amb molta orquestra darrere tipus Xavier Cugat....De tota manera no us refieu del que us pugui dir aquí, perquè en el fons no en tinc ni idea......"Una ayudita por favor...."

De fet he estat voltant per llocs molt més propers i familiars. He tingut la possibilitat de visitar tres comarques de la meva estimada Catalunya: La Terra Alta, La Ribera d'Ebre i El Priorat...He vist Corbera d'Ebre i el seu record de la Guerra Civil, he travessat l'Ebre pel Pas de Barca de Miravet , he vist Lo Tormo des de la finestra, he dinat a la Vilella baixa altrament anomenada també La Nova York del Priorat, he recollit tomàquets, pebrots, ceba tendra, llàstima que als melons encara els quedava 15 dies per madurar, com les xíndries (sí dic xíndries...localisme ..."maco eh!!...com també dic "marc" i dic "trenc", què voleu...!, així ho deia la iaia, així ho vaig aprendre jo...

Doncs ....només trec el nas per un moment; que ja ho tenim tot a punt per començar la Festa Major. El programa és extens, divers, per a tots els gustos, amb alguns peròs....com per exemple que després d'uns quants anys, per primera vegada no tindrem la banda de Gaianes amb nosaltres...buaaaaaaaaaaa.....quina pena, era una banda magnífica i em sembla que l'alternativa d'enguany potser no serà ben bé el mateix. Tinc la impressió que l'any que ve la tornarem a gaudir.....tiempo, al tiempo....que diuen...

I una altra cosa, diuen que ve calor, molta calor, nosaltres ja ho sabem i ja ho diem:...Si vols passar calor, ves per Santes a Mataró.

Les Santes: programa complet

Kevin Yates

M'ha costat de trobar-lo. Feia temps que l'havia llegit i sabia que m'havia impactat. Fèia dies que em deia que l'havia de trobar. D'una cosa n'estava segura del tot: el poema era de Joan Vinyoli, i sabia també del cert que l'havia llegit en aquell llibre de color blau, editat per La Magrana en la seva Col.lecció Cristalls, i amb el títol d'El Griu. No recordava però en absolut el nom del poema, només algun fragment dispers, però ple de significat. Aquell poema em recordava a totes les persones bones, a tots els companys internàutics que he conegut en el darrer any. Us el dedico a tots vosaltres amb les paraules del mestre....

L'espera

M'entelo com un vidre pel baf de l'atmosfera
carregada de dintre;llegiré
cansadament si m'ho permeten
les veus del bar.

Tu vas i vens com sempre en mi.
Tinc temps, tinc molt de temps.

Tot d'una arribes
de fabulosos llunys. Miracle que t'acostis,
fins a salvar-me.

Ja tot és
com ha de ser. Cada moment,
l'espera.

Ahir el meu fill d'onze anys em va demanar com ho podia fer per fer-se una pàgina web....!!!!Amb penes i treballs li vaig explicar l'existència del Blogger. Avui, ja no ha tingut espera i ens hi hem posat tots dos alhora...Ara per tant tinc doble feina....El model escollit ha estat un d'aquests nous del blogger, molt "bonico" i molt apropiat per la seva pàgina de monstres.....La veritat és que d'entrada l'aspecte és molt més professional que no pas aquesta nostra. Què hi farem...
Per més conya, ve i em diu que com ho pot fer perquè la gent pagui (ahir li vaig explicar que alguns llocs webs s'havia de pagar per llegir...) i que com ho ha de fer perquè altres vegin la seva pàgina....ja el veig intentant enviar correus a tots els nens que coneix de les diferents activitats que ell fa i que ja ténen hotmail. I ja l'he vist cabrejant-se perquè no ha picat bé la contrasenya, o perquè el blogger dels nassos falla.
Us deixo l'adreça perquè hi pogeu xafardejar, disculpeu.li les faltes ortogràfiques, per favor...

Monstres

Les martiniques que m'ha enviat en Martí