SIRTE. Bancs de sorra.

Què té aquesta terra nostra

Hi havia una porrassa
que congriava un albó
tan alt com el Puig Major
i gruixat no ho era massa,
i tenia una rabassa
com el castell d'Alaró.
Esponerós sí que ho era
amb cimals que s'enfilaven
de Mancor fins a Morella,
les branques a Cornudella,
feia una ombrea de primera;
a davall tots hi becaven.

Un dia des de Castella
arribaren molts de senyors.
Pensaven fer-ne tions
i llavors també estelles
per llevar males idees
d'un simbol de nació.

En nom d'Espanya vengueren
mil mestres per tallar-lo.
Picaren un any rodó
i encara no pogueren.
I a la fi se resolgueren
recórrer al traïdor;
en trobaren un boldrò.
Tot d'una els convenceren.

Què té aquesta terra nostra
que congria traïdors:
diputats i senadors,
hi ha mestres i professors
i també el senyor rector
i aquets són els pitjors.
Els diuen que són senyors
i sols els tenen per mostra.
Semblen tots triats a posta.

Sempre hi ha un glosador
que cantar li ve de vena
que, als joves, els ensenya
l'antiga i bella cançó.

Tant és ara com abans
perquè això ja ve d'enrere
només hi ha una senyera
dels Països Catalans.


Lletra: Popular - Majoral - Llorenç Móra

És que no sé que té aquest noi. Bé, aquest home de nom fins i tot exòtic, perquè no en conec cap altre que es digui així.. Me'l miro quan puc, perquè tampoc no es prodiga gaire davant les càmeres, només el just i necessari, suposo que per coses del guió. Ja aviso, si es presenta, allà on sigui, i jo el puc votar, el voto. Ja diuen que és el nou fenòmen mediàtic, i més que ho serà. Si alguna o algun em sap dir si hi ha algun club de fans, aviseu-me que hi signo. Jo el veig de president, presidint tot allò que faci falta. D'on ha sortit?. On s'amaguen aquesta mena d'homes com ell que no els veig mai enlloc?
És que no sé que té.................en Sandro Rosell.