"Cal aprendre a sofrir allò que no es pot evitar". Montaignediumenge, novembre 26, 2006
Obrim els ulls
dimecres, novembre 22, 2006
Aquest portarà cua...
Tenim un superconseller okupa. Passa-ho!
Iu Forn
En un despatx pròxim al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat pot sentir-se aquests dies un crit:
-O-cu-pa-ci-ó!! O-cu-pa-ci-ó!!
Prové d'un grup d'artistes alternatius instal·lats des de fa tres anys en aquest espai alliberat que popularment es coneix amb el nom d'El Xuan. Des que van ocupar el despatx, no han perdut el temps i han perfeccionat com ningú una tècnica d'equilibrisme polític tan depurada que els senyors (i senyores) del Cirque du Soleil s'agenollen davant seu implorant saber quin és el secret.
El seu look sempre ha estat trencador, ideològicament parlant, però tot és façana. Al tripartit primer van fer de domadors de tota mena de maragallades, de faquirs que s'empassaven sense immutar-se les més roents crisis de govern, d'ensinistradors del campi qui pugui dragonkhanià o de pallassos que feien riure molt els nens amb el divertidíssim, i encara no superat, Bus de l'Estatut.
I ara tota aquesta feina se'n pot anar en orris perquè els Mossos de Montilla volen fer-los fora del seu espai autogestionat i alternatiu per instal·lar-los a l'edifici on hi ha la conselleria d'Interior, situada a cinc minuts de Palau tot passejant. I total perquè, a partir d'ara, una de les responsabilitats dels Xuans serà gestionar la conselleria d'Interior... ja veus tu quin argument més capitalista darrere del qual s'amaga la pretensió de deixar tot l'espai de Palau en mans dels interessos especuladors i burgesos del PSC.
Companys i companyes, prou agressions. No als desallotjaments de Palau. Ens faran fora de la plaça Sant Jaume, però mai destruiran les nostres ganes de quedar-nos-hi per tocar el poder amb les nostres pròpies mans.
No faltis a la mani convocada per demà al carril bici del Pati dels Tarongers. Si véns amb cotxe oficial et regalem un túnel de Bracons que el poses cap per avall i neva... ei, però de forma sostenible, esclar.
Iu Forn
En un despatx pròxim al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat pot sentir-se aquests dies un crit:
-O-cu-pa-ci-ó!! O-cu-pa-ci-ó!!
Prové d'un grup d'artistes alternatius instal·lats des de fa tres anys en aquest espai alliberat que popularment es coneix amb el nom d'El Xuan. Des que van ocupar el despatx, no han perdut el temps i han perfeccionat com ningú una tècnica d'equilibrisme polític tan depurada que els senyors (i senyores) del Cirque du Soleil s'agenollen davant seu implorant saber quin és el secret.
El seu look sempre ha estat trencador, ideològicament parlant, però tot és façana. Al tripartit primer van fer de domadors de tota mena de maragallades, de faquirs que s'empassaven sense immutar-se les més roents crisis de govern, d'ensinistradors del campi qui pugui dragonkhanià o de pallassos que feien riure molt els nens amb el divertidíssim, i encara no superat, Bus de l'Estatut.
I ara tota aquesta feina se'n pot anar en orris perquè els Mossos de Montilla volen fer-los fora del seu espai autogestionat i alternatiu per instal·lar-los a l'edifici on hi ha la conselleria d'Interior, situada a cinc minuts de Palau tot passejant. I total perquè, a partir d'ara, una de les responsabilitats dels Xuans serà gestionar la conselleria d'Interior... ja veus tu quin argument més capitalista darrere del qual s'amaga la pretensió de deixar tot l'espai de Palau en mans dels interessos especuladors i burgesos del PSC.
Companys i companyes, prou agressions. No als desallotjaments de Palau. Ens faran fora de la plaça Sant Jaume, però mai destruiran les nostres ganes de quedar-nos-hi per tocar el poder amb les nostres pròpies mans.
No faltis a la mani convocada per demà al carril bici del Pati dels Tarongers. Si véns amb cotxe oficial et regalem un túnel de Bracons que el poses cap per avall i neva... ei, però de forma sostenible, esclar.
dissabte, novembre 18, 2006
Paraules de natació sincronitzada
Artiste: Vincent Delerm
Chanson: Natation Synchronisée
Nous avons connu les correspondantes allemandes
Et les correspondants anglais
Nous avons disputé des interclasses de hand
Et des interclasses de volley
Nous avons révisé les accords de Yalta
Juste à côté d’une robe en lin
Et nous avons mélangé Sergi Bruguera
Avec le blocus de Berlin
Nos histoires d’amour sont les mêmes
Comme si nous avions pratiqué
Dans des piscines parallèles
La natation synchronisée
Nous avons cru faire une transat
En solitaire mais à la place
Nous ne dessinons sur l’asphalte
Qu’un ballet d’Holiday on ice
Nous avons essayé le dry Schweppes pamplemousse
Milos Forman et Fassbinder
Les barquettes plastique de fish & chips à Portsmouth
Elle photographiait nos erreurs
Nous avons subi le soir du 21 juin
Des reprises de La Bombe Humaine
L’eau vive à la flûte à bec par des CM1
Just Like Heaven avenue du Maine
Nos histoires d’amour sont les mêmes
Comme si nous avions pratiqué
Dans des piscines parallèles
La natation synchronisée
Nous avons cru faire une transat
En solitaire mais à la place
Nous ne dessinons sur l’asphalte
Qu’un ballet d’Holiday on ice
Sur celle avec ta sœur dommage tu fermes les yeux
Celle-là le flash est pas parti
Là c’était l’hôtel le dernier soir à Malmö
Ca je sais même pas où c’est pris
Nous avons vu l’éclipse tout en haut d’un talus
Nous avons marché sous la pluie
Elle s’est assise un soir au fond du resto U
Par hasard j’étais là aussi
Nos histoires d’amour sont les mêmes
Comme si nous avions pratiqué
Dans des piscines parallèles
La natation synchronisée
Nous avons cru faire une transat
En solitaire mais à la place
Nous ne dessinons sur l’asphalte
Qu’un ballet d’Holiday on ice
Nos histoires d’amour sont les mêmes
....................................
Chanson: Natation Synchronisée
Nous avons connu les correspondantes allemandes
Et les correspondants anglais
Nous avons disputé des interclasses de hand
Et des interclasses de volley
Nous avons révisé les accords de Yalta
Juste à côté d’une robe en lin
Et nous avons mélangé Sergi Bruguera
Avec le blocus de Berlin
Nos histoires d’amour sont les mêmes
Comme si nous avions pratiqué
Dans des piscines parallèles
La natation synchronisée
Nous avons cru faire une transat
En solitaire mais à la place
Nous ne dessinons sur l’asphalte
Qu’un ballet d’Holiday on ice
Nous avons essayé le dry Schweppes pamplemousse
Milos Forman et Fassbinder
Les barquettes plastique de fish & chips à Portsmouth
Elle photographiait nos erreurs
Nous avons subi le soir du 21 juin
Des reprises de La Bombe Humaine
L’eau vive à la flûte à bec par des CM1
Just Like Heaven avenue du Maine
Nos histoires d’amour sont les mêmes
Comme si nous avions pratiqué
Dans des piscines parallèles
La natation synchronisée
Nous avons cru faire une transat
En solitaire mais à la place
Nous ne dessinons sur l’asphalte
Qu’un ballet d’Holiday on ice
Sur celle avec ta sœur dommage tu fermes les yeux
Celle-là le flash est pas parti
Là c’était l’hôtel le dernier soir à Malmö
Ca je sais même pas où c’est pris
Nous avons vu l’éclipse tout en haut d’un talus
Nous avons marché sous la pluie
Elle s’est assise un soir au fond du resto U
Par hasard j’étais là aussi
Nos histoires d’amour sont les mêmes
Comme si nous avions pratiqué
Dans des piscines parallèles
La natation synchronisée
Nous avons cru faire une transat
En solitaire mais à la place
Nous ne dessinons sur l’asphalte
Qu’un ballet d’Holiday on ice
Nos histoires d’amour sont les mêmes
....................................
dimarts, novembre 14, 2006
Puro teatro: Acte primer
diumenge, novembre 12, 2006
Molt interessant
Molt interessant l'article que escriu avui en Salvador Cot a l'olla que bull. Personalment tinc una estranya sensació de perill imminent que em fa propponosticar molts problemes en aquesta nova etapa que s'enceta aquests dies. No em sembla que aquest nou govern que es van inventar ara fa tres anys i al que ara volen canviar de nom reneixi amb gaire bona estrella. Porto uns quants dies amunt i avall llegint articles, pàgines electròniques, comentaris, notícies també en diaris electrònics bàsicament. La televisió no dóna gens la talla de la veritable "olla que bull" dins els fogons d'internet. Saúl Gordillo des del seu web n'ha fet una extensa recol.leció i ha enllaçat diferents opinions segons les tendències polítiques. Jo personalment no hi veig llum al final del passadís. Veig a venir molts i molts problemes, sense saber encara de quina mena seran. No veig en Saura al capdavant dels mossos per exemple; com tampoc no veig en Montilla de President ; des del dijous, la que fa morros i dels grossos és la Tura....
dissabte, novembre 11, 2006
“Així com cell qui es parteix de sa terra”
Així com cell qui es parteix de sa terra,
ab cor tot ferm que jamés hi retorn,
deixant amics e fills plorant entorn
e cascú d'ells a ses faldes s'aferra
dient plorant: "Anar volem ab vós.
Oh, no ens lleixeu trists e adolorits!"
e l'és forçat aquells haver jaquits:
¿Qui pot saber d'aquest les grans dolors?
Jo m'en confés, a Déu e puix a vós,
que jo só tal com lo de qui he parlat,
car tot delit de mi és apartat
sí que jamés me veja delitós.
No solament he lo delit perdut,
ans en son lloc entrada és dolor,
car jo m'aïr havent perduda amor
e jac del colp que tostemps he temut.
No menys que mort a mi és avengut:
no em pot fer pus que fer perdre lo món
e jo d'aquest a tot hom ma part don,
puix que no am ne puc ser benvolgut.
Tot ço que veig me porta en record
lo mal present e lo que és per venir.
Lo negre, prop, lo blanc fa més lluir:
un poc delit ma dolor fa pus fort.
Jo no puc dir senta dolor de mort:
sa tinc lo cos e malalt l'esperit
d'un accident que en vida m'ha jaquit
en tal estat que no em trop viu ne mort.
L'enteniment no em delita en saber
e res plaent no vol ma voluntat.
Jo visc al món e d'ell desesperat:
si en altre pens, no em calfa molt l'esper!
No sé a qui adreç mon parlament,
perquè és llong temps no em parle ab amor
e dona al món no sent de ma tristor.
Així mateix, jo no n'he sentiment..
Ausiàs March
Joan Serra: Gest i pensament
ab cor tot ferm que jamés hi retorn,
deixant amics e fills plorant entorn
e cascú d'ells a ses faldes s'aferra
dient plorant: "Anar volem ab vós.
Oh, no ens lleixeu trists e adolorits!"
e l'és forçat aquells haver jaquits:
¿Qui pot saber d'aquest les grans dolors?
Jo m'en confés, a Déu e puix a vós,
que jo só tal com lo de qui he parlat,
car tot delit de mi és apartat
sí que jamés me veja delitós.
No solament he lo delit perdut,
ans en son lloc entrada és dolor,
car jo m'aïr havent perduda amor
e jac del colp que tostemps he temut.
No menys que mort a mi és avengut:
no em pot fer pus que fer perdre lo món
e jo d'aquest a tot hom ma part don,
puix que no am ne puc ser benvolgut.
Tot ço que veig me porta en record
lo mal present e lo que és per venir.
Lo negre, prop, lo blanc fa més lluir:
un poc delit ma dolor fa pus fort.
Jo no puc dir senta dolor de mort:
sa tinc lo cos e malalt l'esperit
d'un accident que en vida m'ha jaquit
en tal estat que no em trop viu ne mort.
L'enteniment no em delita en saber
e res plaent no vol ma voluntat.
Jo visc al món e d'ell desesperat:
si en altre pens, no em calfa molt l'esper!
No sé a qui adreç mon parlament,
perquè és llong temps no em parle ab amor
e dona al món no sent de ma tristor.
Així mateix, jo no n'he sentiment..
Ausiàs March
dimecres, novembre 08, 2006
Cinc dies
dimarts, novembre 07, 2006
"Puro teatro"
Igual que en un escenario
finges tu dolor barato
tu drama no es necesario
ya conozco ese teatro
fingiendo qué bien te queda el papel
después de todo parece
que ésa es tu forma de ser.
Teatro, lo tuyo es puro teatro,
falsedad bien ensayada
estudiado simulacro,
fue tu mejor actuación
destrozar mi corazón.
Y hoy que me lloras de veras
recuerdo tu simulacro
perdona que no te crea
me parece que es teatro.
PURO TEATRO (La Lupe) , foto Vilaweb,i e-notícies.
dijous, novembre 02, 2006
Vejam si gràcies a tu ens posem d'una vegada les piles.
Directament del diari Avui, signat per l'Alfred Bosch i en Desclot.
De tu a tu , Alfred Bosch.
A. Rivera, candidat .Entra al Parlament. Ciutadà
De tu a tu , Alfred Bosch.
A. Rivera, candidat .Entra al Parlament. Ciutadà
Has acabat donant una de les notícies de la jornada, Albert Rivera. Desafiant les enquestes i els rigors informatius, la teva formació ha entrat a la casa gran de la política. Suposo que cal donar-te l'enhorabona. I al país, què, cal felicitar-lo? Home, mai fa cap nosa que allò que circula pel carrer estigui present als escons. Diguem-ne democràcia, d'això. A més, si realment defenses el que interessa a la gent, ja deus saber que hi ha una majoria natural que espera una altra foto teva, a la moda naturista, però aixecant les mans en signe de victòria. D'altra banda, als que s'alarmen jo els diria que no serà cap drama sentir el castellà a la cambra, quan al metro no se sent gaire cosa més. Ni tampoc contemplar la resurrecció del fantasma d'en Lerroux, i assistir a reclamacions per desfer el que hem bastit amb tanta paciència; la immersió a les escoles, TV3 i altres luxes. Que la Brunete mediàtica irrompi al Parlament ja fa més esgarrifances, però ni tan sols això ens ha d'inquietar en excés. Escolta, ciutadà, tu que permets que la cella dreta i l'esquerra se t'ajuntin sense gaire fronteres, tu que t'has quedat literalment en pilotes per l'al·lèrgia electoral dels teus egregis companys, tu que ets un torero sense complexos: endavant, no t'arronsis, en el fons et necessitem. Perquè ets l'anunci que l'extinció no és una ficció, i que els seus impulsors viuen entre nosaltres. Vejam si gràcies a tu ens posem d'una vegada les piles.
érem pocs i han parit les urnes
DESCLOT
Cap enquesta ho va avançar i totes es van equivocar. Però no tant. Ciutadans - Partit de la Ciutadania entra per la porta gran al Parlament. Però hauria de fer-ho per la gatera. Representa 90.000 electors. I gràcies. I ahir se'n va muntar una de grossa. Avui El Mundo proclamarà que han guanyat les eleccions i Don Federico voldrà que Albert/o Rivera sigui proclamat president de la Generalitat. Però representen el que representen, que no representa gran cosa en el total. Ahir van votar tres milions de persones a Catalunya i aquests senyors, que proclamen que tots els partits s'equivoquen perquè no atenen els "interessos dels ciutadans", només en representen 90.000, de ciutadans amb interessos discrepants de la gran majoria. Érem pocs -cinc, que ja són- i ara han parit les urnes. Però han parit un ratolí. Quan Aleix Vidal-Quadras proclamava els mateixos principis que els senyors que ara han constituït aquest partit tenia al darrere un suport popular considerable. Ciutadans no té suport, sinó suportet. I tanmateix tothom en parlava ahir. No n'hi ha per tant. El senyor Albert Boadella s'ha eixugat aquests dies el cul amb aquest diari. El senyor Rivera va demanar ahir, només de saber que tocaria escó, que se'ns acabin "les subvencions". Les directes o les indirectes? Les que reben els diaris de Catalunya o les que reben els diaris de Madrid, molt més velades i multiplicades per cent? O les que rebrà el seu partit per haver tret representació? Aquests senyors Ciutadans representen allò que representen. Convindria que ningú magnifiqués les xifres. Aquest diari, per exemple, té molts més lectors que electors el C-PC. El senyor Boadella pot continuar eixugant-s'hi el cul. Però el seu partit no ha aixecat un gat per la cua.
DESCLOT
Cap enquesta ho va avançar i totes es van equivocar. Però no tant. Ciutadans - Partit de la Ciutadania entra per la porta gran al Parlament. Però hauria de fer-ho per la gatera. Representa 90.000 electors. I gràcies. I ahir se'n va muntar una de grossa. Avui El Mundo proclamarà que han guanyat les eleccions i Don Federico voldrà que Albert/o Rivera sigui proclamat president de la Generalitat. Però representen el que representen, que no representa gran cosa en el total. Ahir van votar tres milions de persones a Catalunya i aquests senyors, que proclamen que tots els partits s'equivoquen perquè no atenen els "interessos dels ciutadans", només en representen 90.000, de ciutadans amb interessos discrepants de la gran majoria. Érem pocs -cinc, que ja són- i ara han parit les urnes. Però han parit un ratolí. Quan Aleix Vidal-Quadras proclamava els mateixos principis que els senyors que ara han constituït aquest partit tenia al darrere un suport popular considerable. Ciutadans no té suport, sinó suportet. I tanmateix tothom en parlava ahir. No n'hi ha per tant. El senyor Albert Boadella s'ha eixugat aquests dies el cul amb aquest diari. El senyor Rivera va demanar ahir, només de saber que tocaria escó, que se'ns acabin "les subvencions". Les directes o les indirectes? Les que reben els diaris de Catalunya o les que reben els diaris de Madrid, molt més velades i multiplicades per cent? O les que rebrà el seu partit per haver tret representació? Aquests senyors Ciutadans representen allò que representen. Convindria que ningú magnifiqués les xifres. Aquest diari, per exemple, té molts més lectors que electors el C-PC. El senyor Boadella pot continuar eixugant-s'hi el cul. Però el seu partit no ha aixecat un gat per la cua.
