"Cal aprendre a sofrir allò que no es pot evitar". Montaignedissabte, febrer 24, 2007
Passa-ho
dimecres, febrer 07, 2007
Els teus ulls bonics que són com el cel blau
Penso que un somni així no tornarà més:
he pintat les meves mans i la meva cara de blau
i d'improvist se m'emporta el vent
i he començat a volar en el cel infinit
volant, oh oh oh
cantant, oh oh oh oh
en el cel blau, pintat de blau cel
content d'estar-hi
i volant volant
feliç més alt que el sol i encara més
mentre el món lentament s'allunya i desapareix
una música dolça sona només per a mi
volant, oh oh oh
cantant, oh oh oh oh
en el cel blau, pintat de blau cel
content d'estar-hi
però tots els somnis s'esvaeixen a l'alba
quan es pon la lluna se’ls emporta amb ella
pero jo segueixo somiant en els teus ulls bonics
que són com el cel blau esquitxat d'estels
volant, oh oh oh
cantant, oh oh oh oh
en el cel blau dels teus ulls
content d'estar-hi
i segueixo volant feliç més alt que el sol i encara més
mentre el món lentament s'allunya i desapareix en els teus ulls blaus
la teva veu és una música dolça que sona només per a mi
volant, oh oh oh
cantant, oh oh oh oh
en el cel blau dels teus ulls
content d'estar-hi
en el cel blau dels teus ulls
content d'estar-hi
Nel Blu Dipinto De Blu (1958)
mi dipingevo le mani e la faccia di blu.
Poi d'improvviso venivo dal vento rapito,
e incominciavo a volare nel cielo infinito.
Volare, oh oh,
cantare, oh oh oh oh.
Nel blu dipinto di blu,
felice di stare lassu`.
E volavo volavo felice
piu` in alto del sole ed ancora piu` su
mentre il mondo pian piano spariva
lontano laggiu`.
Una musica dolce suonava soltanto per me.
Volare, oh oh
cantare, oh oh oh oh.
Nel blu dipinto di blu
felice di stare lassu`.
Ma tutti i sogni nell'alba svaniscon perche`
quando tramonta la luna li porta con se`.
Ma io continuo a sognare negli occhi tuoi belli
che sono blu come un cielo trapunto di stelle...
Volare, oh oh
cantare, oh oh oh oh.
Nel blu degli occhi tuoi blu
felice di stare quaggiu`.
E continuo a volare felice
piu` in alto del sole ed ancora piu` su
mentre il mondo pian piano scompare
negli occhi tuoi blu
La tua voce e` una musica dolce che suona per me...
Volare, oh oh
cantare, oh oh oh oh.
Nel blu degli occhi tuoi blu
felice di stare quaggiu`.
Nel blu degli occhi tuoi blu
felice di stare quaggiu`.
De Domenico Modugno . Traducció de David Prat.
divendres, febrer 02, 2007
Per fi
Avui diu que tornarà a ser lluna plena. Per fi s'ha acabat el mes de gener. Aquest mes que se m'ha fet tan llarg i difícil. Mal mes per la meva economia. Mal mes pels malalts. Des de fa dos anys aquest mes se'm presenta de forma virulenta. No és la millor manera per començar l'any. Malgrat tot tinc bons presentiments. De fa un temps enrera que tinc sempre presentiments. Són tant forts i eloqüents que fins i tot em fan por. S'han complert amb massa puntualitat, i normalment són els dolents. La setmana passada vaig tenir una gran inquietud. Una seguretat absoluta de que quelcom passaria. Finalment va passar, i no va ser dolent, va ser una cosa bastant bona aquest darrer cop. De fet va ser una cosa sense gaire importància, però que em va servir per reafirmar que realment aquest cop el meu pressentiment havia estat positiu. Avui també tinc pressentiments que aquest serà un bon any per a mi.
(Si la candelera plora l'hivern és fora, si la candelera riu l'hivern és viu) Aquesta me la diu la meva mare cada any.
